Els accidents passen

Posted on 26 Març 2016

0


accident 01

Recreació d’un accident de trànsit amb cotxes de joguina

“La mort d’un fill és el més semblant a la pròpia mort”, deia Pilar Rahola aquest dilluns a la tertúlia del programa El món de RAC1. A mi, hores d’ara, la pròpia mort no em preocupa, però sí la mort d’aquells que m’estimo. Per tant, imaginar què sentiria davant la mort de la meva filla m’és IMPOSSIBLE per l’extrem dolor que sé del cert que em causaria. Per això, em vénen les llàgrimes als ulls quan penso en els pares de les joves mortes diumenge passat de matinada en l’accident d’autobús de Freginals. No em puc fer capaç de la ràbia i desolació que deuen sentir, però intento entendre-la tot i que sé del cert que els accidents passen, i seguiran fent-ho, encera que ens escarrassem en intentar evitar-los. Malgrat tot, fer tot el possible perquè no se’n produeixin és de rebut perquè altres no hagin de lamentar la mort dels seus. Aquest és el tema del meu darrer post a Surtdecasa Ponent i de l’editorial d’aquesta setmana de la NovaTàrrega.

Nou post a La política quotidiana: Els accidents passen

Anuncis