El fi justifica els mitjans? No pas sempre

Posted on 24 Setembre 2017

0


democraciaHi ha una dita que diu que el fi justifica els mitjans. Ens ho empassem al peu de la lletra? No, jo no. Malgrat que el “fi” que persegueix el govern del PP fos legítim (que a mi em sembla que no, que el que és legítim és que els catalans vulguin votar en un referèndum si volen la independència o no), els “mitjans” que fan servir per aconseguir el seu objectiu són injustificables des del moment que suposen una burla a la democràcia. 

La setmana passada sentia dir Mariano Rajoy en declaracions a la premsa que faria “tot el que fes falta” per aturar el referèndum. Aquest “tot el que fes falta” em feia por, molta por. Tot i així, quan aquest dimecres vaig encendre la ràdio del cotxe de camí a la feina i vaig sentir que la Guàrdia Civil estava escorcollant diverses seus de la Generalitat i n’havia detingut alts càrrecs em vaig haver de pessigar per saber si encara dormia. Malauradament, no. No dormia. Això és Espanya senyores i senyors, un país on governa un dels partits (si no el que més) més corruptes d’Europa. Una formació política fundada per franquistes que se salten les lleis que tan s’omplen la boca per preservar quan més els convé i que no dubten a fer servir les institucions públiques (ergo diners públics) per aniquilar els seus adversaris polítics. I no passa res.

Diria que en l’únic que estic d’acord amb ells (el PP) és que les lleis hi són per complir-les. Però aquestes lleis han de servir la societat que emmarquen i evolucionar al mateix pas que les seves necessitats. Quan les lleis queden obsoletes cal modificar-les. Sense més. És la premissa que ens ha permès evolucionar i no ens ha deixat ancorats en el passat. Un passat que alguns sembla que enyoren sobremanera.

Perquè penso com ho faig, no ho sé del cert. Sé que tot el que envolta la Guerra Civil i la posterior dictadura sempre m’ha cridat l’atenció. Ja de petita, quan mon padrí em portava d’excursió per les àrides Garrigues i m’explicava batalletes de la guerra intuïa que la seva brillantor als ulls amagava més del que no m’explicava i ja aleshores, quan devia tenir com a molt 12 anys, trobava inversemblant el que se m’explicava. Però, tot i semblar irreal ho era tan com que el PP per fi s’ha tret la màscara i amaga la seva política repressiva i recentralitzadora en l’escut de la democràcia.

En parlo aquesta setmana a l’editorial de Nova Tàrrega i al meu bloc de Surtdecasa Ponent, amb una actitud menys ponderada i obviant els filtres. Aquí us en deixo els enllaços:

El fi no justifica els mitjans a Nova Tàrrega

La gota que ha fet vessar el got a La política quotidiana

Anuncis